Antigament els nostres avantpassats celebraven a finals d’ abril la festa pagana de la rosa, en honor a Flora (la deessa de les flors i Prats), les famílies decoraven les cases amb roses i les noies es posaven corones de flors.
Més endavant els floristes van començar a vendre roses perquè els homes les regalessin a les noies.
I la tradició de regalar les roses amb blat prové del segle XV; aquestes anaven acompanyades de l’ espiga de blat i la senyera. Aquesta triple simbologia significava: vermell per la passió, fertilitat pel blat i la senyera pel patró de Catalunya.
El Llibre
La tradició del llibre d’ altra banda prové perquè és la data de la defunció de dos grans noms de la literatura: Cervantes y Shakespeare.
També es relaciona amb la literatura la celebració dels Jocs Florals, on es premiava els millors poemes amb flors.
Sant Jordi, figura i mite
La figura de Sant Jordi diuen que era de Capadoccia i era un soldat que va ingressar a l’ exèrcit romà, al segle III. Es va convertir al cristianisme i es diu que va morir decapitat per aquest motiu.
Al segle XIII; en època de croades, el nom d’ aquest màrtir va prendre importància, on es visitava la ciutat on havia nascut Sant Jordi (segons cita Ramon Muntaner)
La historia y llegenda del Mite del Drac és la lluita del bé i el mal, pot basar-se en mites més antics com el déu egipci Horus matant al cocodril, o Sant Miquel matant a un dimoni.
La donzella simbolitzaria la puresa.
La població de Catalunya on es viu amb més intensitat la llegenda és sense dubte a Montblanc, on un cop a l’ any la població havia d’ oferir una donzella com aliment a un drac, es feia un sorteig entre totes les noies joves de la població i un any va sortir la filla del Sr feudal, que va ser afortunada al ser salvada per el soldat Sant Jordi, que va matar al drac i de la seva sang van aparèixer rosers.
Al 1456 es van reunir les Corts Catalanes a Barcelona i van decidir nombrar-lo Patró de Catalunya.
L'ordi, si per Sant Jordi és espigat per Sant Joan és madurat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada